El monòleg, segons la Vikipèdia, és una obra, o una part d'una obra, en la qual un personatge parla de manera prolongada tot sol, sense cap diàleg o rèplica.
A la classe de català, ens hem dedicat a treballar les característiques textuals d'un monòleg humorístic: preguntes retòriques, hipèrboles, expressions col·loquials...
Encara que s'hagi escrit per ser expressat oralment, amb l'ajuda del llenguatge corporal, aquí tenim el que ha escrit en Sergi F. (Nosaltres hem tingut el gust d'escoltar-lo en directe)
VIATJAR I RECORDS D'INFÀNCIA
"Quina passada “eeeehh”? Quina passada el que viatjo jo. Me pix a la boca d’en
Willy Fog, de ver. Jo me conec pràcticament tots els punts d’Espanya, i és gran
Espanya… I sempre sortirà el típic llest de torn i et dirà: -Espanya no és tan
gran, de punta a punta en avió amb hora i mitja te la fas.
-Fes-te-la “de cuclilles”, se’t farà llarga.
Espanya, no només és gran si no que, com que és una península, permet tenir
costa per pràcticament tots els llocs. Un amic meu de Salamanca me diu un dia:
-Si Portugal s’enfonsés, nosaltres també tindríem platges. És un poc dràstic,
però no li faltava raó.
I ara, perdoneu que faci un poc de
pàtria però, com les platges de Menorca no hi ha res, de ver. Perquè jo record els mesos d’estiu que anàvem
tota la família a la platja. A platges normals, no a platges nudistes
d’aquestes... Un dia, ens vàrem equivocar i varem anar a una d’aquestes platges; me vaig tombar cap avall i me van aparcar un “pedals”.
Un dia de Juliol, la mare me va cridar a les set del matí (el gall del veí
encara cantava), per anar a la platja. Quan me va dir a quina platja anàvem, se
me va caure el cel: A CALA PREGONDA!
Cala Pregonda és la típica platja verge a la qual per arribar-hi, fots quatre
hores caminant, que comences a caminar a les 10 del matí i quan arribes a la
platja ja s’ha fet fosc i dius: què pxxxs ha passat!!! hem canviat de zona
horària i no ens han dit res o que?
Arribes a la platja i dius: què fotrem tot el dia aquí? No hi ha res a fer,
l’únic que hi ha a aquesta platja és arena i aigua. I de sobte la mare agafa la
bossa i treu 5 pots de crema. I diràs: per a què vol 5 pots de crema? Doncs un
per a cada membre de la família. I no et pensis que era crema normal, no, era
crema de protecció +150! Si m’atraqués al sol, es fon ell abans de
cremar-me jo.
Dúiem deu minuts a la platja i la mare ja te deia: -A dinar! I de dins la
nevera treia 15 fiambreres, som 5 membres a la família, 15 fiambreres, 3
fiambreres per membre de la família. La primera duia ciurons i te demanaràs:
quina gràcia fa menjar ciurons? Cap, imaginate-ho: Cala Pregonda, tres i mitja
del capvespre, 38 graus a la ombra, ciurons. Que tu giraves la fiambrera i es
quedaven aferrats. Quan duies 3 cullarades, no tenies més remei que dir-li a la
mare: -Ma, me pots passar el bòtil d’aigua? que no tenies set, necessitaves
l’aigua per lubricar un poc el coll, perquè sinó allò no passava? I et deia: -És
que si te la passo t’ompliràs d’aigua i no t’acabaràs el dinar. I en aquell
moment dic: -Doncs, ja que no me la passes m’atracaré a la vorera, encara que sigui per xuclar una medusa!!. I
quan deies això, ja la havies cagxxxt!, s’aixeca la mare i me diu: -Nooo, a la
vorera no, has de fer 6 hores de digestió i li dius: Ma, que a jo a les 9 me fa
por anar a nedar.
Venga el Caribe, el Caribe. Que se’n vagi al Caribe en Willy Fogg, que com les
platges de Menorca no hi ha res.
Gràcies!"
